Com evitar encallar-te amb les paraules davant la càmera i perdre el lloc
La majoria d’entrebancs davant la càmera comencen al text: frases escrites per llegir-les en silenci, grups de sons que la teva boca mai no ha hagut de dir de pressa, noms que només has vist escrits i una línia que perds en el moment que els ulls la deixen. Reescriu el que et fa entrebancar, assaja-ho en veu alta abans de gravar, i grava per parts, de manera que un error et costi una sola frase i la resta de la presa se salvi. Entrebancar-se llegint és normal. Quequejar és una altra cosa, i qui t’hi pot ajudar és un logopeda.
Prova un teleprompter al navegador
El teleprompter en línia funciona al teu navegador.
Quan és més que entrebancar-se
Tothom que llegeix en veu alta s’entrebanca de tant en tant: una paraula surt amb una forma que no toca, una síl·laba es dobla, els ulls perden la línia. Aquests errors vénen del text i de la situació de gravar, i són el tema d’aquest article.
Quequejar és diferent. El NHS el descriu com repetir sons o síl·labes, allargar sons, o que una paraula es quedi encallada i no surti, i diu que pot anar i venir. Si la teva parla de cada dia va així, lluny de qualsevol guió, els consells de més avall no estan escrits per a això. Qui t’hi pot ajudar és un logopeda, i el NHS suggereix que un adult a qui afecta la feina o la vida social demani una derivació al metge de capçalera.
Nou motius pels quals un guió et fa entrebancar
Quatre viuen al guió i es resolen a l’escriptori. Els altres cinc tenen a veure amb com llegeixes i graves, i es resolen a l’assaig i a la preparació.
El text s’ha escrit per als ulls
Les frases escrites estan pensades per llegir-se amb la vista: una subordinada al davant, el verb cap al final, una cadena de substantius com «l’aplicació del nou procés d’acollida». La lectura silenciosa s’hi adapta. En llegir en veu alta, la teva boca ha de produir cada paraula per ordre, de pressa, amb un alè pel mig, i és aquí on s’encalla.
Soluciona-ho al text. Digues cada frase com la explicaries a un amic i després escriu el que has dit. Posa el verb aviat i torna a convertir els noms acabats en «-ció» en verbs: «vam aplicar» en lloc de «l’aplicació de». Com escriure un guió que puguis llegir en veu alta ho repassa amb detall.
Frases massa llargues
Una frase llarga et fa mantenir el principi al cap mentre en llegeixes el final, i trobar aire pel mig. Quan l’alè s’acaba abans del punt, les últimes paraules s’empassen o la veu s’hi entrebanca.
Posa una sola idea a cada frase. Si una frase necessita tres comes per mantenir-se, normalment en poden ser dues. Prova-ho en veu alta, i si has de respirar abans del punt, parteix-la allà.
Sons que col·lideixen
Hi ha paraules difícils de dir de pressa a la boca de qualsevol: «específicament», «estadísticament», «particularment», «rural». D’altres són fàcils soles i col·lideixen a la unió, on una paraula acaba amb els sons amb què comença la següent, com a «tres trens», «set setmanes» o «aquest text».
Troba-les a l’assaig perquè no et trobin elles a la presa. Si una paraula t’entrebanca dues vegades, canvia-la: «en concret» per «específicament», «segons les xifres» per «estadísticament». Si res no hi encaixa, digues aquesta paraula a poc a poc dins de la seva frase unes quantes vegades, perquè la paraula d’abans forma part del problema.
Noms, xifres i termes nous
Un nom que només has vist escrit encara no té so a la memòria, de manera que el construeixes sobre la marxa, davant la càmera. El mateix passa amb la jerga que llegeixes cada dia i no dius mai, i amb les xifres, que has de convertir de dígits en paraules mentre les llegeixes.
Escriu-los tal com els diràs. Escriu un nom difícil tal com sona, i digues-lo en veu alta fins que deixi de semblar-te nou. Escriu «mil dos-cents» en lloc de «1.200» i «dos mil vint-i-sis» en lloc de «2026», i arrodoneix quan la precisió no importa: «gairebé la meitat» és més fàcil de dir que «47,6 per cent».
Els ulls s’avancen, o perden la línia
Quan llegeixes en veu alta, els ulls i la veu són en dos punts diferents del text. En un estudi sobre la lectura en veu alta de Laubrock i Kliegl, els ulls anaven de mitjana entre 10 i 16 lletres per davant de la veu, i com més s’avançaven, més sovint tornaven enrere a mirar de nou. Quan els ulls salten una línia o es queden aturats en una paraula difícil, la veu els atrapa i no té res a dir, i aquest buit és el que sents com un entrebanc.
Dona als ulls menys feina. Fes servir línies curtes, trenca-les on respiraries i fes el text prou gran perquè una frase sencera càpiga en una sola mirada. En paper, passa una targeta per sota de la línia que llegeixes. En una pantalla, mantén la línia que llegeixes sempre al mateix lloc, de manera que els ulls mai l’hagin de buscar.
La pressa
Si t’acceleres quan comença la gravació, els ulls tenen menys temps per avançar-se i l’alè se t’acaba abans. Amb pressa, un petit error no té temps d’assentar-se abans que arribi la paraula següent, i un entrebanc arrossega l’altre.
Llegeix més lent del que et sembla correcte, i després escolta’t: sentiràs si sona lent o només ho semblava. Marca una pausa després de cada punt principal. Si el teu teleprompter es desplaça a una velocitat fixa, posa-la més baixa del que creus, perquè un text que se t’escapa és un motiu per anar de pressa. Quina velocitat posar a un teleprompter té les xifres.
L’alè
Una frase llegida amb les últimes engrunes d’alè s’estreny al final, i l’esforç surt com un entrebanc en les últimes paraules. Només pots respirar al punt si l’aire dura tant.
Marca les respiracions al guió amb un salt de línia o una barra, i agafa aire abans de necessitar-lo. Seu o queda’t dret ben recte mentre graves.
Els nervis
Gravar puja la tensió de cada frase, i el primer entrebanc l’hi puja encara més. Comences a escoltar l’error següent en lloc d’escoltar què dius.
Dues coses ajuden. Decideix abans de començar que un error no costa res: la càmera continua gravant, tornes a dir la frase, i l’error se’n va al muntatge. I recorda que tu notes els teus nervis més que ningú que et miri. Els psicòlegs en diuen la il·lusió de transparència, i en un estudi del 2003, els oradors a qui se n’havia parlat abans de la xerrada van valorar millor els seus discursos, i els observadors també. Hi ha més consells per calmar els nervis a la guia sobre com parlar a la càmera.
Mirades a les notes
Cada cop que mires avall cap a les notes i tornes a alçar la vista, has de retrobar el lloc, a les notes i a la frase, i sovint ja estàs parlant abans d’haver-lo trobat.
Posa les paraules on mires. O bé el text és a l’objectiu, en un teleprompter o en un full enganxat just sota la càmera, o bé el fragment és un que coneixes prou bé per dir-lo sense mirar. Unes notes a l’escriptori et donen el pitjor dels dos mons.
Assaja en veu alta
Llegir un guió en silenci t’explica molt poc de com anirà davant la càmera. La teva veu interior mai es queda sense alè i mai s’entrebanca amb «estadísticament».
Llegeix-lo en veu alta amb el volum amb què gravaràs, dret si gravaràs dret. Marca tots els llocs on dubtes, i després arregla el text en aquests llocs en lloc d’entrenar-te per passar-hi: una frase on t’has entrebancat dues vegades a l’assaig també t’atraparà a la presa. Llegeix la versió corregida en veu alta una vegada més, i després grava una presa de prova amb el mòbil que ja tinguis previst esborrar. Escoltar-la mostra on fallen el ritme i l’alè, cosa que la lectura silenciosa mai no et mostrarà.
El teleprompter en línia funciona al teu navegador.
Quan aprendre un fragment de memòria
En la majoria de vídeos, memoritzar tot el guió costa més del que dona. Après paraula per paraula, un text tendeix a sortir recitat, i un buit enmig ho atura tot.
Aprèn la primera frase i l’última. La primera marca el to i porta més nervis. L’última no té una línia següent cap a la qual mirar, de manera que els ulls tendeixen a caure mentre encara acabes. Val la pena aprendre també peces curtes sense xifres ni noms, com un ganxo o un comiat. Llegeix tot el que ha de ser exacte: xifres, noms de productes, cites, qualsevol cosa legal.
Si aprens un fragment, aprèn-lo en veu alta i en l’ordre en què el diràs, una frase cada vegada, i afegeix la següent només quan les anteriors surten netes. Aprèn què diu cada frase abans d’aprendre les seves paraules exactes. Qui sap on va una frase pot acabar-la fins i tot quan la redacció falla.
Aconsegueix una presa aprofitable sense tornar a començar
Tornar al principi després de cada error et deixa esgotat. A la desena represa, l’obertura és polida i el final es llegeix cansat.
Fes servir repeticions. Quan t’entrebanquis, continua gravant. Atura’t, respira, torna al principi de la frase, o al principi del paràgraf si la frase depèn de l’anterior, i digues-la una altra vegada. Fes una palmada abans del nou intent si vols: una palmada és fàcil de veure a l’ona de l’editor i marca on tallar.
Grava un guió llarg per parts. Divideix-lo en blocs d’unes quantes frases que tinguin sentit soles, i grava cada bloc fins que tinguis una versió neta. Amaga els empalmaments amb un tall a un enquadrament més proper, o deixa’ls com a talls bruscos, que són habituals als vídeos de presentador. Per mantenir les parts a l’uníson, grava-les en una sola sessió, a la mateixa distància i amb la mateixa llum, i llegeix en veu alta l’última línia del bloc anterior abans de començar el següent, perquè la teva veu continuï des d’on s’havia quedat.
El teleprompter en línia funciona al teu navegador.
Què pot arreglar un teleprompter que t’espera
Un teleprompter posa les paraules a l’objectiu, cosa que resol les mirades a les notes. Un de convencional hi afegeix un problema propi. Es desplaça a una velocitat que fixes abans de la presa, de manera que quan t’entrebanques i et pares, el text continua, i o bé el persegueixes o bé comences de nou.
Un teleprompter que segueix la teva veu resol la repetició per tu. Al mode Veu de Wispim, el guió es desplaça fins a les paraules que has dit de debò i espera quan fas una pausa. Si tornes enrere i dius una frase anterior una altra vegada, torna a aquesta frase, de manera que una repetició no necessita les mans. Les ordres de veu, com «torna enrere», que mou una frase enrere, «pausa» i «continua», funcionen en deu idiomes, i el català no hi és. A pantalla completa, un toc a qualsevol paraula continua des d’allà, i els botons de volum, marcats com a Experimental i que no funcionen dins d’apps de càmera, mouen el guió una frase enrere o endavant.
Quan graves a l’app Càmera de l’iPhone, el guió pot quedar-hi a sobre en una finestra flotant. Res dins d’aquesta finestra respon al tacte, i per això és el seguiment de la teva veu el que porta la presa allà. Per provar el seguiment de la veu sense instal·lar res, el teleprompter en línia gratuït funciona al navegador i fa servir el reconeixement de veu del mateix navegador.
El que no pot arreglar és el text. Una frase escrita per als ulls és igual de difícil de dir des d’una pantalla que et segueix que des d’un full de paper, i també ho és un nom que mai no has sentit en veu alta. L’alè, el ritme i els nervis continuen sent cosa teva, i un teleprompter no fa res pel quequeig. Arregla primer el guió, perquè el teleprompter només mostra el que has escrit.
Preguntes
El guió es mourà mentre em preparo per parlar?
A Wispim es queda quiet. Cada guió té un retard d’inici de 0, 5, 10 o 20 segons, amb 10 en un guió nou, i el text es queda quiet mentre dura, en qualsevol mode i també a la finestra flotant. A Veu i So, la parla normal durant el retard no inicia la presa, de manera que un últim «va, comencem» deixa el guió on és. Passat el retard, Veu i So esperen que comencis a parlar.
I si m’accelero a la meitat?
Al mode Veu el guió et segueix el ritme, perquè segueix les paraules que dius, més de pressa o més a poc a poc. So es desplaça a la velocitat que fixes mentre sent la teva veu i s’atura quan t’atures. Constant es desplaça a una sola velocitat fixa, de manera que va millor a qui llegeix a un ritme estable.
El ressaltat mostra en quina paraula soc?
Al mode Veu, un ressaltat marca on ets, i Avançament fixa quant s’avança a la teva veu: de 0 a 3 paraules, 1 per defecte, triat per a cada guió. Prova 0 i 2 i queda’t amb el que deixi que els ulls llegeixin sense buscar la línia.
Prova un teleprompter al navegador